Nova convocatòria de Plans de Millora

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha convocat avui els ajuts associats al Contracte Global d’Explotació (CGE) per l’any 2013.

Els ajuts a la inversió que s'han convocat són:

§  Instal·lació de joves agricultors

§  Modernització de l’explotació agrària

§  Diversificació cap a activitats no agrícoles

Per més informació i per l'estudi i la tramitació d'aquests ajuts, contacteu amb GranjaWeb.

Ens hem traslladat!

Per a prestar un millor servei als nostres clients i amics hem traslladat les nostres oficines a una zona de Lleida molt ben comunicada i amb un aparcament sempre disponible davant mateix.

Esperem que passeu a fer-nos una visita ben aviat i farem un cafè i una xerradeta. Atendrem les vostres preguntes i trobarem la millor resposta als vostres problemes o inquietuds en el món agrari.

Recordeu la nova adreça:
C/ Valls d'andorra 26, baixos. 25005 Lleida.

Sereu benvinguts!

Convocatòria de Plans de Millora

Ja podeu demanar l'Ajut per a la Modernització de l'explotació agrària (Pla de Millora)

 L’objectiu d’aquest ajut és el foment de les inversions en explotacions agràries amb les finalitats següents:
• Millora de les condicions de vida i treball dels agricultors/res i dels treballadors/res de les explotacions agràries
• Millora qualitativa i ordenació de les produccions d’acord amb les necessitats de mercat
• Inversions que suposin un valor afegit dels productes
• Augment de la competitivitat de les explotacions
• Incorporació de noves tecnologies
• Compliment de les normes comunitàries en matèria de medi ambient, higiene i benestar dels animals
• Millora de les condicions d’higiene de les explotacions ramaderes, la protecció del sòl, de la coberta vegetal i del medi ambient

Els beneficiaris/àries poden ser persones físiques i jurídiques titulars d’explotacions agràries que compleixin els requisits següents:

En cas de persona física:
- Ser agricultor/a professional
- Tenir més de 18 anys i menys de 65
- Posseir la capacitació professional suficient

En cas de persona jurídica, ser explotació agrària prioritària.

Les inversions subvencionables són:
• Construcció, adquisició o millora d’immobles, amb exclusió d’habitatges
• Adquisició i instal·lació de nova maquinària i equips, inclosos els programes i suports informàtics
• Inversions en cultius llenyosos
• Un màxim del 12% de les despeses vinculades als 2 primers punts, especialment honoraris d’arquitectes i enginyers

Les inversions no subvencionables són:
• Compra de terres
• Adquisició de vehicles excepte els mitjans de transport d’arnes d’acord amb l’establert a l’Ordre de convocatòria dels ajuts
• L’adquisició de drets de producció agrícoles i ramader, de bestiar i l’adquisició i plantació de plantes anuals
• Inversions de simple substitució, reposició o renovació
• Compra de maquinària, vehicles o equips de segona mà

L’import de l’ajut es podrà aplicar com a subvenció directa i/o subvenció d’un préstec.

Termini: fins el 30 d'abril de 2012

Contacteu amb nosaltres i us farem l'estudi i la tramitació de l'ajut.

Gestió d'Explotació Bovina

La nostra feina és ajudar als empresaris ramaders a gestionar millor el seu negoci. Fem això de dues maneres principals:

La paperassa obligatòria

Per complir amb les obligacions administratives que la normativa exigeix a les explotacions ramaderes tenim:

  

Opció 1 – Des de la nostra oficina us fem tota la feina de portar-vos els llibres i també tràmits amb l’Administració com confecció i presentació de documents, sol·licituds vàries, al·legacions i recursos, assistència a inspeccions, etc. Amb un cop de telèfon fem la comunicació dels morts, la petició de duplicats de cròtals, la comunicació de proves de la qualificació, o la preparació dels documents per a inspeccions. A més, com que som Entitat Col·laboradora SIMOGAN, us fem directament els DIBS i moviments Simogan, de manera que pràcticament no us cal anar a les Oficines Comarcals. 

Exemple de funcionament per una explotació de cria o engreix:

• Entrada d’animals: ens porteu la guia i els dibs entrats i nosaltres fem el full de notificació d’arribada per comunicar a l’oficina comarcal, anotem els animals amb les dades corresponents al llibre de  registre de bovins, informatitzem l’entrada al Simogan, fem els DIBS nous i els segellem, fem el llistat d’entrada i guardem els dibs a l’arxiu.
• Mort d’un animal: només cal que ens digueu el número per telèfon i nosaltres passem l’avís per a que el passin a recollir, anotem la mort al llibre de registre de bovins, fem el full de comunicació de baixa per a l’oficina comarcal i informatitzem la mort al Simogan.
• Pèrdua d’un cròtal: només cal que ens digueu el número per telèfon i nosaltres omplim el full de sol·licitud de duplicats de cròtals, el portem a segellar a l’oficina comarcal, paguem la taxa, anem al banc a fer la transferència per pagar el cost dels cròtals, passem per fax al fabricant la sol·licitud i el justificant de la transferència i rebem els cròtals nous.
• Sortida d’animals a vida o a escorxador. Només cal que ens digueu quins animals surten i el destí i nosaltres us fem la guia (si cal anem a l’oficina comarcal), l’annexe, el full de notificació de sortida per a l’oficina comarcal, la informatització de la sortida a Simogan i l’anotació corresponent al llibre de registre de bovins.
• Manteniment de la qualificació sanitària: us portem el control de la qualificació i omplim i portem a l’oficina comarcal la notificació de realització de les proves diagnòstiques.
• Inspeccions: preparem tots els llistats i documents que poden demanar els veterinaris oficials en les inspeccions, i ens assegurem que no hi hagi cap classe de problema amb els papers.
• Altres: Us confeccionem els llibres de tractaments veterinaris, llibres de pinsos, registres d’analítiques, registre de malalties, registre d’inspeccions i controls i registre de visites. També fem al·legacions i recursos, documentació per als canvis de titular, ampliacions, etc.

En una vaqueria, a més a més, fem el lliurament de cròtals, informatització de naixements, etc.

Avantatges per a tu:

• Comoditat, ja que nosaltres ens ocupem de tot.
• Temps. Ja no cal que perdis temps fent cua a l’oficina comarcal.
• Tranquil·litat davant de controls o inspeccions.
• Confiança d’estar en mans dels millors professionals.
• Seguretat de que es fan les coses ben fetes.

Opció 2 – Tenim uns programes informàtics molts pràctics i senzills per ajudar-vos en cas que vulgueu portar-vos els papers vosaltres mateixos.

§ GEXBO. Programa per fer els Llibres de Registre de Bovins, les notificacions d’entrada i sortida, control d’existències, llistats, etc. 

§ RER. Programa per portar el Llibre de tractaments veterinaris, llibre de pinsos, registre d’analítiques, registre de malalties, registre d’inspeccions i controls i registre de visites.

Control de costos

Cal fer un estudi curós per comprovar la incidència de cada cost en la producció final i valorar quins costos cal disminuir o eliminar i quins altres podem augmentar amb la finalitat d'augmentar els beneficis.

           FULLS DE CONTROL DE PRODUCCIÓ – Hem dissenyat uns fulls de càlcul molt pràctics i senzills per ajudar-vos a controlar els costos i obtenir resultats de transformació, rendiment, cost/benefici… De tota manera, cal veure la vostra manera de treballar i fer les adaptacions que calguin. També us podem portar la comptabilitat de costos des de la nostra oficina, si ho preferiu. (El preu depén de les necessitats de cada empresa).

Nosaltres ens ocupem de la paperassa per a que tu et puguis ocupar de l'explotació!

Ajuts per a omplir els llibres de registre de les explotacions.

Avui s'ha publicat al DOGC l'Ordre que regula els ajuts destinats a l'execució de programes de sanitat animal. 

Entre les despeses subvencionables hi ha Omplir els llibres de registre de les explotacions.

Entre altres activitats, a Granjaweb ens ocupem d'omplir els llibres de registre de molts ramaders de porcí i sobretot de boví. També fem programes informàtics a mida per facilitar i millorar aquesta feina.

Sabem que encara molts ramaders tenen problemes a l'hora de portar els llibres de registre. 

Ara teniu l'ocasió, fins el dia 16 d'agost,  de demanar aquest ajut a través de la vostra Agrupació de Defensa Sanitàra  i, amb la col·laboració de GranjaWeb, oferir el servei d'omplir els Llibres de registre d'Explotació als ramaders membres de l'ADS.

Sectors tradicionals, negocis innovadors: alimentació saludable

Sovint oblidem que la innovació no és exclusiva del sector tecnològic, sinó que és possible innovar en tots els àmbits productius.Precisament, un dels més disruptius ha estat el de negocis tradicionals relacionats amb l'alimentació. Ja siguin fruites, verdures, peix, derivats del boví, etc., Són ja molts els negocis que d'una o altra manera se les han enginyat per a millorar els seus beneficis. Encara que no tots els casos són similars, hi ha una tendència comú: els productors que han decidit prendre les regnes del seu negoci aprofitant nous canals com Internet per arribar directament als consumidors sense necessitat de passar per les cadenes de distribució que en moltes ocasions ofeguen els seus beneficis. Com dèiem, Internet ha estat decisiu, però en conjunció amb una nova mentalitat que cerca el natural, l'orgànic com a símbol de salut, cura i autoestima. Una mentalitat que valora i aprecia conèixer l'origen i el tractament dels aliments que consumeix-la seva traçabilitat-i fins i tot al seu productor, amb qui valora un tracte proper i de confiança.Autoestima i control sobre el nostre organisme i la nostra vida, en definitiva. Saber qui està darrere de la nostra alimentació, saber com cuida els seus productes que acabaran sent els nostres, i saber si compartim una mateixa filosofia de respecte cap a la natura.

En el sector hortofructícola és on trobem major nombre d'exemples: camperols, productors que, en solitari, de forma familiar o en cooperatives, han explotat Internet com canal de venda directa al consumidor. Però també cooperatives de pescadors o granges avícoles i ramaderes han decidit acostar-se al consumidor a través d'Internet introduint a més una variant més en el model de negoci: el concepte d'adoptar a un animal. A més, no es tracta només d'un fenomen local, sinó internacional.

A la web Adopt a Hen (Adopteu una gallina) de Regne Unit qualsevol pot adoptar una gallina ia canvi rebre ous frescos i gaudir del privilegi de seguir via webcam les evolucions de la nostra tutelada o fins i tot anar a la granja a visitar-la. Les quatre raons esgrimides a la seva web per adoptar són significatives: salvar una gallina de les granges intensives que provoquen un estrès continu en les aus per forçar com més posades millor; tenir una gallina sense la incomoditat de cuidar, conèixer l'origen dels ous que mengem i, per descomptat, gaudir-ne. A Catalunya trobem una iniciativa semblant a la masia Claperol, que ens ofereix adoptar una vaca a canvi de rebre productes lactis elaborats a la granja i de la seguretat que es tracta d'animals alimentats sense penso-en camps tractats orgànicament i sense cap tipus de pesticida-i tractats amb medicina homeopàtica. El cost de l'apadrinament són 1.500 euros que es reemborsaran íntegrament en productes ecològics

Summament interessant és el cas de Pesca Ràpita, l'empresa creada pels pescadors de la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, a Tarragona. Pesca Ràpita ven a través d'Internet i d'una peixateria al mateix poble, encara que a mitjans de 2008 espera obrir una altra peixateria a Tortosa. Es tracta d'una organització de productors, una nova figura jurídica creada per Brussel.les, que porta ja prop de tres anys d'activitat i rep directament ajudes de la UE.«Nosaltres no venem per sota del preu de mercat, sinó que comprem a la subhasta igual que els distribuïdors. Però en comprar nosaltres per comercialitzar el peix directament, tenim la possibilitat d'evitar les grans baixades de preu que provoquen els grans compradors a partir de la meitat de la subhasta », ens explica Josep Tomàs Fèlix, el seu president. «El nostre objectiu no és, per tant, fer-nos rics, sinó assegurar un preu just del peix. Tot i així, el nostre preu final via Internet és el preu de cost de la subhasta més el transport, i al consumidor final li surt més econòmic, sens dubte ». En Pesca Ràpita, premi Innova de Terres de l'Ebre, treballen nou persones, venen entre 1.000 i 1.500 quilos diaris entre la botiga i Internet, dels quals prop de 2.000 quilos setmanals són via web.

En el camp hortofructícola, els casos són abundants: de pioners com la família Aparici i el seu negoci Taronja Lola, a iniciatives empresarials més recents com Ecocaja, que distribueix a tot Espanya, passant per explotacions familiars com Can Jordana. Tots ells ofereixen productes ecològics de temporada que transporten directament a casa del client al cap de pocs dies de la seva recollida, assegurant d'aquesta manera un sabor autèntic. El seu posicionament enfront de l'oferta insípida de les cadenes de supermercats és clara.Productes d'agricultors locals, collits en entorns propers i recollides en el moment de maduració adequat ja que el transport és immediat, i preu competitiu en vendre directament al client i estalviar-se el canal de distribució. A l'altre costat de la balança, els supermercats ofereixen qualsevol producte durant tot l'any gràcies a comprar a mercats llunyans per assegurar la no temporalitat de l'oferta i preus de producció més baixos que els locals, però a costa de processos de producció agressius amb el medi ambient i de recol · prematures per poder arribar a la taula dels seus clients amb el producte en condicions tot i les llargues distàncies recorregudes.

El públic objectiu que busca qualitat és un col.lectiu cada vegada més gran que comença a exigir certificats de qualitat en el que es mostra ja com un mercat pròsper. No obstant això, tot i que l'interès pel servei a domicili va en augment, encara no és comparable a l'existent a Alemanya o el Regne Unit, per exemple, perquè pesa la cultura del mercat, que ens permet triar lliurement el que volem, en el moment.

§                       Taronges Lola, de Cullera (València). Van començar a vendre per Internet el 1999 arran d'un reportatge sobre la botiga virtual de material de muntanya Barrabés. Amb el seu lema «De l'arbre a la seva taula en 24 hores», s'han especialitzat en producció de taronges de gamma alta.Els compren els millors restaurants del país i clients il.lustres ... Tenen la particularitat que no cobren fins que no s'hagi provat el seu producte.

§                       Cistella Verda. Distribueixen cistelles de fruita, de verdura o mixtes setmanal, quinzenal o mensualment a Madrid i voltants. Pesen de 5 a 8 kg i el preu és de 18,95 euros més 7 euros de transport. Les cistelles es poden personalitzar escollint un mateix hortalisses i fruites, a més de sucs, ous, llet, conserves, pastes, brous, llegums i olis. La majoria de productes frescos procedeixen de Navarra.

§                       Ecocaja. Distribueix a tot Espanya cistelles d'uns 7 kg per un preu des 27,95 euros a Madrid a 33,87 euros en les capitals de província més allunyades, en cas de subscripció. La Ecocaja dóna l'opció d'incloure productes no peribles com pasta, cereals, llegums, oli i altres.

§                       Recapte. Seguint les indicacions de tècnics en nutrició, aquesta empresa lleidatana, una de les pioneres del sector, elabora cistells equilibrades d'hortalisses i fruita de temporada. Preu de quatre cistelles: 120 euros. Hi ha l'opció de subscriure's per tot l'any. El transport a qualsevol punt d'Espanya està inclòs.

§                       Can Jordana. Es tracta d'una finca del Masnou, poble al nord de Barcelona, que distribueix per tot Barcelona i la zona del Maresme. La compra mínima és de 25 euros, 40 euros per a la zona de Barcelona, i cada client tria els productes i la quantitat que desitja consumir. Sense costos de transport addicionals.

Un altre tipus d'iniciatives són les que han basat la reinvenció d'un negoci tradicional a la innovació del producte. És el cas deXop(pollancre en català), una empresa lleidatana creada el setembre de 2004 que ha aconseguit posar en marxa un pròsper negoci optimitzant la producció d'un bolet tan comú com la gírgola (Pleurotus ostreatus i Pleurotus pulmonarius) gràcies a les tècniques de cultiu tradicionals sobre substrat de fusta de pollancre: «El gust de la gírgolaestà condensat quan el bolet és molt petita, i quan creix no fa més que diluir », explica Enric Gràcia, micòleg al departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona i soci de l'empresa, «per tant, l'oportunitat era a comercialitzar la gírgola no major de 2,4 cm, que permet fer conserva, d'una banda, i oli aromatitzat gràcies al seu intens aroma, de l'altra ». Senzill, obrir la llauna, saltejar uns minuts a la paella i menjar com una tapa o aperitiu. Qualitat i no quantitat. La segona gran línia, encara en fase d'estudi, seria el desenvolupament de productes de parafarmàcia aprofitant les propietats dels bolets per reduir el colesterol i per activar el sistema immunològic contra afeccions lleus com la grip. Però, com aprofundeix Enric, «en aquest camp encara estem variant el concepte a ritme de nous descobriments».

Si recapitulem veurem que surten clarament quatre valors: preocupació per la salut; interès pel desenvolupament sostenible i el món animal; necessitat de conèixer i controlar la nostra alimentació, en definitiva, la base de les nostres vides, i iniciativa empresarial de petits productors a la recerca de una major autonomia i control professional.Sectors tradicionals que han sabut connectar amb inquietuds vitals modernes aprofitant eines globals com Internet.

Via: http://www.infonomia.com

Un cas d'èxit: Xop Conserves

Xop Conserves es tracta d’una empresa del sector agroalimentari i de la biotecnologia, orientada a la recerca de noves línies de conreu de bolets comestibles. Amb ells elabora conserves i altres productes agroalimentaris de gamma alta, així com precursors de farmàcia i parafarmàcia. XOP proposa un model de negoci basat en la posta a punt de tecnologies pel conreu de bolets específiques per a determinades varietats. Aquestes tecnologies es transferiran als cultivadors mitjançant una estructura d’integració vertical. La producció obtinguda serà la base per a l’elaboració dels productes abans esmentats.

Actualment té  13 treballadors i 4.000 m2 d’hivernacles a Juneda (les Garrigues), la meitat dels quals en règim de franquícia. D’aquesta manera pot créixer i satisfer la demanda internacional. Produeix unes 170 tones de bolets l’any, amb previsió de creixement. L’any 2009 va facturar al voltant d’un milió d’euros. La idea del negoci prové de l’agricultor Ramon Arqués i el micòleg Enric Gràcia que la van fundar el 2004 . Es tracta  d’una empresa spin-off de la Universitat de Barcelona (UB) centrada en el cultiu, processament i envasament de bolets. L’empresa aromatitza, així mateix, varietats d’oli i de vinagre i fa conserves vegetals, com ara de bolets.

L’any 2008 l’empresa va treure el mercat un producte molt innovador: la gírgola flor (gènere Pleoratus), un bolet petit molt gustós, resultat d’una recerca del Departament de Biologia vegetal de la UB, que és on treballa Gràcia.

Via: L’anella